Si les teories tenen raó, les tecnologies digitals, la xarxa, l’hipertext i el web modificaran els llenguatges de creació degut a les noves formes d’escriure, de llegir, d’editar, i, fins i tot, de pensar.
L’espai anomenat literatura des del segle XIX és un conjunt específic d’obres vistes com a seqüències fixes i estables, agrupades segons gèneres, llegides per a ús i fruïció individual i ensenyades mitjançant seleccions canòniques amb sentits i significats autoritzats.
El segle XXI, té com a novetat en la tecnologia digital poder superar la idea de text com una cosa tancada i immutable. El textos són no seqüencials.
Potser la millor definició de no-linealitat textual és la de Barthes a “De l’obra al text”:
“la paraula “enllaç” es fa servir aquí de forma deliberadament neutra: no implica una determinació, encara que fos múltiple i dialèctica (...) Diríem, en efecte, que el que és interdisciplinari (...) comença efectivament (...) quan la solidaritat de les antigues disciplines es desfà (...). Davant de l’obra, noció tradicional, concebuda durant molt de temps i encara avui en dia d’una forma, si se’ns permet l’expressió, newtoniana, es produeix l’exigència d’un objecte nou (...). Aquest objecte és el Text.”
“De l’obra al Text”. Roland Barthes
de juny 07, 2010
Blogs en negatiu
No tot havia de ser positiu, els blogs també tenen el seu costat fosc.
Sense connexió no es pot establir la perfecta i democràtica comunicació; fins i tot el nostre país hi ha una manca important d’accés a la xarxa, de manera que aquesta democràcia global es redueix de cop als països que disposen d’una infraestructura digital i que, a més, els seus governs estiguin disposats a compartir-la.
El temps que es necessita per a poder llegir les publicacions molts cops no està disponible, i això fa que un tingui la impressió que només passa per damunt de les coses i que s’està perdent quelcom important. Destriar quins són els continguts interessants dels que no ja és tota una tasca ingent, moltes vegades abandonada.
Sense connexió no es pot establir la perfecta i democràtica comunicació; fins i tot el nostre país hi ha una manca important d’accés a la xarxa, de manera que aquesta democràcia global es redueix de cop als països que disposen d’una infraestructura digital i que, a més, els seus governs estiguin disposats a compartir-la.
El temps que es necessita per a poder llegir les publicacions molts cops no està disponible, i això fa que un tingui la impressió que només passa per damunt de les coses i que s’està perdent quelcom important. Destriar quins són els continguts interessants dels que no ja és tota una tasca ingent, moltes vegades abandonada.
Pensaments no lineals
L’hipertext pot connectar imatges, sons i paraules, i d’aquesta manera expandeix la noció de text més enllà del merament verbal; és a dir, relaciona informació verbal i no verbal.
“han d’abandonar-se els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre, marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per altres de multilinealitat, nodes, enllaços i xarxes”
Landow, George (1995), Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica contemporánea y la tecnología. Barcelona. Paidós, pàg. 14
Tot i això, és difícil trobar hipertextos de ficció que responguin a aquestes característiques; fins i tot l’estudi dels hipertextos d’Adrienne Eisen sembla mostrar un retrocés en les seves pautes hipertextuals. El primer hipertext té algunes imatges (a la portada), i l’últim ha estat publicat en paper.
És clar que els pensaments no lineals són molt més difícils de posar sobre paper i que el mitjà ideal sembla aquest hipertext versàtil i sense límits.
“han d’abandonar-se els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre, marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per altres de multilinealitat, nodes, enllaços i xarxes”
Landow, George (1995), Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica contemporánea y la tecnología. Barcelona. Paidós, pàg. 14
Tot i això, és difícil trobar hipertextos de ficció que responguin a aquestes característiques; fins i tot l’estudi dels hipertextos d’Adrienne Eisen sembla mostrar un retrocés en les seves pautes hipertextuals. El primer hipertext té algunes imatges (a la portada), i l’últim ha estat publicat en paper.
És clar que els pensaments no lineals són molt més difícils de posar sobre paper i que el mitjà ideal sembla aquest hipertext versàtil i sense límits.
Blogs i democràcia
“Las bitácoras (blogs, o weblogs, en terminología anglosajona) son una pujante forma de relación interpersonal y de publicación de contenidos de temàtica diversa en Internet. Una de las características clave es la facilidad de publicación, que pone al alcance de cualquier persona con acceso a la red la posibilidad de expresarse.”
“El ecosistema digital: modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet”. Pàg. 89
Aquesta facilitat de publicació fa que moltes persones s’animin a crear el seu espai a la xarxa. El resultat, milions de blogs de temàtiques i de qualitats molt diferents. Si Internet havia de ser un espai democràtic de comunicació, els blogs d’alguna manera ho han aconseguit.
Aquesta comunicació, s’aconsegueix de dues maneres: d’una banda, la facilitat com qualsevol individu pot crear i publicar coses en un blog propi, i de l’altra, la facilitat de posar comentaris en qualsevol entrada publicada.
“El ecosistema digital: modelos de comunicación, nuevos medios y público en Internet”. Pàg. 89
Aquesta facilitat de publicació fa que moltes persones s’animin a crear el seu espai a la xarxa. El resultat, milions de blogs de temàtiques i de qualitats molt diferents. Si Internet havia de ser un espai democràtic de comunicació, els blogs d’alguna manera ho han aconseguit.
Aquesta comunicació, s’aconsegueix de dues maneres: d’una banda, la facilitat com qualsevol individu pot crear i publicar coses en un blog propi, i de l’altra, la facilitat de posar comentaris en qualsevol entrada publicada.
Hipertextos i lectors positius
L’experiència d’aquesta assignatura m’ha fet reflexionar sobre quina serà la reacció dels lectors de textos “d’imprenta” davant les creacions hipertextuals. Fins i tot, he fet el meu experiment “de camp”, i el resultat ha estat una reacció que s’assembla molt a la que hi ha davant d’una obra contemporània: “No s’enten”, “això és molt fàcil de fer”, “la bona literatura, la del segle d’or”.
El lector està tan avesat a ser un receptor passiu que ja li està bé, que li provoca conflictes haver de decidir, haver de produir text.
El lector està tan avesat a ser un receptor passiu que ja li està bé, que li provoca conflictes haver de decidir, haver de produir text.
d’abril 27, 2010
Un nou món?
“La comunicació és la base de la cultura entesa en el sentit més ampli i, per tant, constitueix el fonament de tot allò específicament humà que supera la nostra biologia animal”.
Antoni Brey. “La societat de la ignorància”
La comunicació en xarxa sembla que és la manifestació objectiva que les noves tecnologies han transformat o estan transformant el rumb de la nostra història.
És aquesta una revolució comparable a l’aparició de la parla, l’escriptura o la impremta?
El món que ens envolta realment s’està transformant?
“assistim a un procés de canvi en el qual es barregen, de manera indissoluble, infinitat d’interaccions i relacions causals, que està afectant de forma dràstica des de les conviccions dels individus fins a l’essència dels sistemes productius o l’estructura política dels estats”.
Eudald Carbonell. “La Societat de la ignorància”
Podem ser nosaltres agents d’aquest canvi?
“la difusió de la tecnologia amplifica infinitament el seu poder en apropiar-se-la i redefinir-la els seus usuaris. Les tecnologies de la informació no són només eines que cal aplicar, sinó processos que cal desenvolupar. Usuaris i creadors esdevenen els mateixos: els usuaris poden, doncs, prendre el control de la tecnologia (és el que ha passat amb Internet). Existeix, doncs, una estreta relació entre els processos socials de creació i manipulació de símbols (la cultura de la societat) i la capacitat de produir i distribuir béns i serveis (les forces productives).Per primer cop en la història, la ment humana és una força productiva directa”.
Manuel Castells, “La era de la información”.
Antoni Brey. “La societat de la ignorància”
La comunicació en xarxa sembla que és la manifestació objectiva que les noves tecnologies han transformat o estan transformant el rumb de la nostra història.
És aquesta una revolució comparable a l’aparició de la parla, l’escriptura o la impremta?
El món que ens envolta realment s’està transformant?
“assistim a un procés de canvi en el qual es barregen, de manera indissoluble, infinitat d’interaccions i relacions causals, que està afectant de forma dràstica des de les conviccions dels individus fins a l’essència dels sistemes productius o l’estructura política dels estats”.
Eudald Carbonell. “La Societat de la ignorància”
Podem ser nosaltres agents d’aquest canvi?
“la difusió de la tecnologia amplifica infinitament el seu poder en apropiar-se-la i redefinir-la els seus usuaris. Les tecnologies de la informació no són només eines que cal aplicar, sinó processos que cal desenvolupar. Usuaris i creadors esdevenen els mateixos: els usuaris poden, doncs, prendre el control de la tecnologia (és el que ha passat amb Internet). Existeix, doncs, una estreta relació entre els processos socials de creació i manipulació de símbols (la cultura de la societat) i la capacitat de produir i distribuir béns i serveis (les forces productives).Per primer cop en la història, la ment humana és una força productiva directa”.
Manuel Castells, “La era de la información”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)