L’hipertext, un vehicle de coneixement

Si les teories tenen raó, les tecnologies digitals, la xarxa, l’hipertext i el web modificaran els llenguatges de creació degut a les noves formes d’escriure, de llegir, d’editar, i, fins i tot, de pensar.

L’espai anomenat literatura des del segle XIX és un conjunt específic d’obres vistes com a seqüències fixes i estables, agrupades segons gèneres, llegides per a ús i fruïció individual i ensenyades mitjançant seleccions canòniques amb sentits i significats autoritzats.

El segle XXI, té com a novetat en la tecnologia digital poder superar la idea de text com una cosa tancada i immutable. El textos són no seqüencials.

Potser la millor definició de no-linealitat textual és la de Barthes a “De l’obra al text”:

“la paraula “enllaç” es fa servir aquí de forma deliberadament neutra: no implica una determinació, encara que fos múltiple i dialèctica (...) Diríem, en efecte, que el que és interdisciplinari (...) comença efectivament (...) quan la solidaritat de les antigues disciplines es desfà (...). Davant de l’obra, noció tradicional, concebuda durant molt de temps i encara avui en dia d’una forma, si se’ns permet l’expressió, newtoniana, es produeix l’exigència d’un objecte nou (...). Aquest objecte és el Text.”

“De l’obra al Text”. Roland Barthes

Pensaments no lineals

L’hipertext pot connectar imatges, sons i paraules, i d’aquesta manera expandeix la noció de text més enllà del merament verbal; és a dir, relaciona informació verbal i no verbal.

“han d’abandonar-se els actuals sistemes conceptuals basats en nocions com centre, marge, jerarquia i linealitat i substituir-los per altres de multilinealitat, nodes, enllaços i xarxes”

Landow, George (1995), Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica contemporánea y la tecnología. Barcelona. Paidós, pàg. 14


Tot i això, és difícil trobar hipertextos de ficció que responguin a aquestes característiques; fins i tot l’estudi dels hipertextos d’Adrienne Eisen sembla mostrar un retrocés en les seves pautes hipertextuals. El primer hipertext té algunes imatges (a la portada), i l’últim ha estat publicat en paper.

És clar que els pensaments no lineals són molt més difícils de posar sobre paper i que el mitjà ideal sembla aquest hipertext versàtil i sense límits.